és un regal que costa poc esforç i pocs diners i de veritat al final no hi ha res que faci més il·lusió que llegir paraules boniques el dia de l'aniversari.
Les setmanes abans de Sant Jordi fa anys que s’esdevé l'espectacle lacrimògen. Les portades dels diaris s’omplen de fotografies anunciant l’anar morint de la rosa catalana. L’any passat eren els dos últims productors, enguany, els darrers: Flors Pons, a Santa Susanna. Durant uns dies, als mitjans i a les xarxes, tot són laments. Fins on jo sé, però, només les llàgrimes de l’au fènix tenen poders curatius. Ploreu, ploreu, catalanets, que el florista està malalt.
Altre rotlle. Tu et fas el teu cafè de bon matí amb una tassa que diguéssim "peça única" i q saps que l'han fet unes mans que han trigat el seu temps i... Opino que t'incita a agafar-te el dia d'una altra manera i a tenir més paciència i amor
en compres un manat, el piques ben petit, el poses a un pot a la nevera i a qualsevol cuinat que facis n’hi afegeixes una mica. de cop i volta qualsevol plat sembla qui sap què
té una mica més de 600 pàgines però m'ho he passat molt bé amb en Rodia, el protagonista que està fatal pobre, a més la traducció en català és fantàstica (del miquel cabal). un any sencer llegint-lo realment una immersió per sant petersburg amb tot de gent estranyíssima que està com un llum voltant pels carrers
