Helen Hester: “El treball ha de ser reconegut, redistribuït i reduït” Deixar de planxar és anticapitalista i a l'única raó de ser d'aquesta entrevista és poder argumentar-ho allà on calgui
Rusiñol:“penseu que com més roden les màquines, més necessitats van sortint i s’han de fer rodar més de pressa, i que una cosa empaita a l’altra, i que tanta pressa no és viure”
Hester i Srnicek: “Cada estri nou es converteix en l’encarnació material d'una tasca, un imperatiu silenciós per treballar” Rusiñol: “no porteu mai pressa!” perquè el que “corre més arriba primer” i “l’arribar de la vida és la mort”. Hester i Srnicek: té raó, mestre. Article sencer aquí
"El remei per Barcelona passa pel retorn de l’acció directa. Hem de fer un grupet i quedar amb molts pots de silicona i bloquejar tots els Airbnb de Barcelona i fer un parell o tres de barricades" Prou basats els xavals de l'Arrabassada. Això m'ho van dir a una entrevista que els vaig fer l'altre dia.
La secció que feia Marc Giró amb les Deforme quan totes eren pobres i Catalunya era un debat és FANTÀSTICA I TEATRERA ideal per quan no saps què mirar a l'hora de dinar
De l'últim disc de Ginestà, la que més m'agrada és la d'Espia de Veritat. Els vaig entrevistar l'altre dia i no vaig poder evitar la temptació de preguntar-los quina era la seva espia de veritat preferida. Em va sorprendre la resposta. Una mica de clickbait no fa mal. Aquí
Les setmanes abans de Sant Jordi fa anys que s’esdevé l'espectacle lacrimògen. Les portades dels diaris s’omplen de fotografies anunciant l’anar morint de la rosa catalana. L’any passat eren els dos últims productors, enguany, els darrers: Flors Pons, a Santa Susanna. Durant uns dies, als mitjans i a les xarxes, tot són laments. Fins on jo sé, però, només les llàgrimes de l’au fènix tenen poders curatius. Ploreu, ploreu, catalanets, que el florista està malalt.